MACO

Triatlo Olimpic al Valle de Bravo

Aqui em teniu: divendres a les 19:00 a Valle de Bravo, a uns 150 km de Mexico DF, un lloc on la gent de Mexico ve els caps de setmana i/o de vacances.

Hi ha dos formes d'arribar-hi des de Mexico: per l'esquerra o per a la dreta de Toluca.

L'anada varem seguir la recomancio d'en Geronimo i ens endinsarem al Parque Nacional del Nevado de Toluca. La tornada, ja cansats i molt turigambes varem agafar la nova autopista, rapida i sense cap interes.

Aquesta primera foto es just abans d'entrar al recinte de transicio on, amb l'ajut d'en Fabio i d'un mecanic-venedor, vaig poder ajustar la bici llogada que em varen deixar el dijous.

La primera impresio d'un entorn de triatlo fa respecte.

Deixeu-me dir-vos que aquest ha estat el meu primer triatlo.

Aquesta modalitat em va cridar l'atencio al 2002, pero llavors pesava 17Kg mes i no estava per la labor: Un pot somiar ser, pero al final un es el que fa.

Al 2006 tornant a fer muntanya, vaig fer un pla: 3 anys de validacio amb marathons (per recuperar el ritme esportiu que tenia quan era jove) i al 2010 iniciar-me en triatlons.

Com podeu veure a la foto m'he trobat com un pop en un garatge, sol, preguntant tots els detalls, p.e.: perque es necesiten 4 enganxines del meu numero?

Haig de dir altre cop que la gent a Mexico i la organitzacio d'aquesta gran aventura ha estat amable i pacient en tot moment.

La "meva" bici enmig d'aquests boxes era una reliquia. Nomes tenia una preocupacio despres d'ajustar-li el canvi: que no s'em desinfles la roda al vespre o que s'em punxes durant la cursa.

La inscripcio no es cara ... i ara ja se perque: Despres de numerar-nos nomes ens queda dema anar cap al matadero, aixo si, molt ben organitzats. Tant ben organitzats que aquesta es la primera vegada que m'han posat en el grup F: 40-44 anys ... I encara no els he fet !

L'entorn del llac artificial (es una presa): maco! com diuen els de can fanga.

Val a dir que totes aquestes fotos son d'en Fabio: Per cert deixa'm agrair-te una vegada mes l'acompanyar-me !

I aqui, mentre ell crec que prenia un bon esmorcar s'em pot veure nadant.

Voldria ara comentar la meva primera lessons learned: No es pot estar 3 setmanes encostipat i voler fer un temps de 30min per nadar 1,5 km.

El no poder respirar correctament em va provocar nadar d'esquena o fent braca i vaig acabar bevent moltissima aigua i rebent cops de colze i peu per tot arreu.

Despres d'una transicio sense gaire caos, he pedalat 40 km en bici a gust. Tant a gust que us haig de dir que l'etapa que mes respecte em feia, aquesta, ha estat la que al final mes he disfrutat.

El recorregut de dues voltes 20 km em va permetre poder mesurar on podia apretar mes i on podia recuperar forces: El recorregut no era gens pla: es tractava d'anar fins a la presa (5km), baixar-la (5km), pujar-la (5km) i tornar fins a la zona de trancisio.

I ara ve la segona lessons learned: M'he deshidratat molt mes rapid anant en bici que corrent i encara mes amb el sol que m'ha deixat la pell vermella com la del dimoni.

Sabeu que es correr amb les cames com unes barres de ferro que no es poden doblegar?

Doncs mireu-me : increible!

Els primers 3 kilometres han estat inimaginables: tots els muscles de les cames que coneixia, i que aquest cap de setmana he descobert, estaven com pedres!

Per aquesta etapa ens havien promes que tindriem unes vistes idil.liques de l'entorn ... despres de l'experiencia de la bici ... ja m'ho podia imaginar: amunt, amunt durant 2,5 km que a dalt falta gent!

Last but not least: si de forma consistent he fet 4 marathons a l'any amb temps de 3:20-3:30 (menys de 5 minuts el km), el trigar ahir mes d'una hora en fer 10km es nomes per falta d'entrenament.

Pero tot va be si acaba be:

L'objectiu era estrenar-me en aquesta nova modalitat esportiva ... i ho he fet !

I ho he fet treballant en un nou repte profesional i tenint la familia a 11.000 km lluny!.

Gracies Marta, Anna i Joan.

El temps ... 3:23 ... molt lluny del que voldria. Tinc un 78.5% de gent de la meva categoria al davant i un 67.5% del total de participants.

En Joaquim aquesta nit em deia que ell l'havia fet en 2:57 :-)

I en Christian en 2:39!

Ja se on fare la seguent ... per baixar de les 3 hores.

San Angel Inn

El San Angel Inn es un vell monestir Carmelita convertit en restaurant, fins ara de llarg el meu preferit de la ciutat.

Es va construir el 1962, inicialment era conegut com la Hacienda de los Goeicochea i pertanyia a los Condes espanyols de Pinillas i la Marquesa de Selva Nevada.

Despres, la familia Adalid va dedicar la major part de la seva extensio (36.000 hectarees) per a l'explotacio de pulque. Ha estat tambe residencia del primer embajador d'Espanya en Mexico.

Al 1847 el general Santa Anna va plantejar en aquest indret la Batalla de Chapultepec. Aqui es va formalitzar el pacte entre Pancho Villa i el General Zapata, per controlar el primer el Nord de Mexico i el segon el Sur.

No se si varen brindar amb dos Tequiles (como los hombres!) o amb Margarites (que son para las chicas!) pero les segones estan molt bones.

De moment hi he anat tres cops: amb en Kurt i en Fabio un diumenge al migdia, nomes amb en Fabio un divendres al vespre i ahir altre cop tots tres per trobar-nos i xerrar amb dos apreciats coneguts de Barcelona. Puc dir doncs que tinc l'indret validat !

http://www.sanangelinn.com/

Teotihuacan

El primer diumenge d'estar amb en Kurt i en Fabio varem agafar el cotxe per sortir de Mexico DF. Despres de recorrer la Avenida de Insurgentes (un carrer mes de 60 Km que travesa Mexico DF de Nord a Sud- com de Barcelona a Centelles- ) varem sortir de la ciutat i arribar a Teotihuacan (aqui teniu part dels comentaris de Wikipedia que estan prou be)

"Teotihuacan és el lloc arqueològic precolombí més gran d'Amèrica. El nom de Teotihuacan prové del nàhuatl i significa "ciutat dels déus" o "lloc on els homes es converteixen en déus".

Teotihuacan també fa referència a la civilització que es va originar en aquesta ciutat i que va dominar la major part de Mesoamèrica. No existeix informació sobre l'origen del poble, però, hi ha evidència arqueològica que demostra que era un lloc multi-ètnic, amb barriszapoteques, mixteques, maies i nahues. Segon la llegenda asteca van ser els totonaques qui van construir la ciutat.

La construcció de Teotihuacan va començar a prop del 300 aC i la Piràmide del Sol va ser construïda el 150 aC. L'època de major prosperitat de la ciutat va ser de l'any 150 al 450 dC, quan es va convertir en el centre cultural i comercial més influent de Mesoamèrica. L'àrea de la ciutat, més de 30 km², tenia una població de més de 150.000 habitants. Als costats de l'avinguda central de la ciutat, anomenada "Calçada dels Morts" o "Via dels Morts" (micaohtli en nàhuatl), encara es troben edificis cerimonials impressionants, com la Piràmide del Sol, la Piràmide de la Lluna i el Temple de Quetzalcoatl. La ciutat va ser saquejada i cremada probablement pels tolteques el segle VII o VIII. No obstant això, el coneixement de les ruïnes mai es va perdre: es va convertir en un lloc de pelegrinatge durant l'època dels asteques"

Varem visitar el seu museu (d'on es la foto), pujar fins dalt de la Piramide del Sol (on vaig grabar el video per mostrar l'entorn d'aquest enclavament arqueologic), fins a on es podia de la Piramide de la Luna, i caminar tota la Calzada de los Muertos. Urbanisticament parlant impresiona per la extensio i estructura. And last but not least ... com diuen els peques: vaig quedar com un turigamba (turista gamba)

El Zocalo i "rodalies"

Buenas,

Avui dilluns ...

Hem vist que trigarem uns 20 min per anar a la feina i 40 per tornar ...

Hem treballat un munt d'hores ...

Hem pogut anar al gimnas per correr i anar en bici ...

I hem sopat una molt bona i sana amanida de fruites ...

I ara abans d'anar a dormir m'ha vingut de gust recuperar el "meu backlog" explicant el que hem fet per aqui a Mexico durant els caps de setmana.

El primer dissabte amb en Kurt ens varem endinsar a la ciutat en transport public:

- Varem anar en metro des de General Anaya fins a Zocalo

- Varem pujar a un autobus per anar a la Basilica de Guadalupe

- Varem pujar a un taxi per tornar a la feina on hi havia el cotxe

El Zocalo:

"La Plaza de la Constitución de la Ciudad de México, informalmente conocida como el Zócalo, es la principal plaza de la ciudad. Junto con las calles aledañas, ocupa una superficie casi rectangular de aproximadamente 46800 m² (195 m x 240 m) y es una de las plazas más grandes del mundo. El Zócalo de la Ciudad de México es considerado el centro de la identidad nacional mexicana. La plaza está localizada en el corazón de la zona conocida como Centro Histórico o Primer Cuadro de la ciudad, en la Delegación Cuauhtémoc. Su localización fue escogida por los conquistadores para ser erigida sobre lo que anteriormente era el centro político y religioso deTenochtitlan, capital del imperio azteca. Está rodeada por la Catedral Metropolitana de la Ciudad de México (al norte), el Palacio Nacional (al oriente), sede del Poder Ejecutivo Federal y (al sur) el edificio del Gobierno delDistrito Federal, sede del Poder Ejecutivo local. Adicionalmente, la plaza está rodeada por edificios comerciales, administrativos y hoteles. En la esquina noreste de la plaza, se encuentra el Museo del Templo Mayor. También se encuentra aquí la estación Zócalo de la Línea 2 del Metro. En 1844 se construyó en el centro de la plaza un zócalo, base o plinto para colocar sobre él un monumento a la independencia de México. Sin embargo, el monumento nunca fue construido y el zócalo permaneció solitario en el medio de la plaza por muchos años. A partir de expresiones como "nos vemos en el zócalo", se comenzó a confundir el nombre del basamento con el de la plaza, y la palabra zócalo se convirtió en un sinónimo de facto de "plaza central".

El Palacio de Bellas Artes:

"El 1 de octubre de 1904 el arquitecto italiano Adamo Boari comenzó la construcción del Teatro Nacional, que se convertiría en el Palacio de Bellas Artes. La obra se debería haber terminado en cuatro años, pero se demoró por varias causas, entre ellas hundimientos, pues el edificio tiene una estructura de acero, con muros de concreto y recubrimientos de mármol que lo hacen tener un gran peso. Otra causa fue el estallido de la guerra armada de la Revolución Mexicana en 1910. Boari dejó México en 1916. A lo largo de los siguientes tres lustros se efectuaron algunos trabajos de poca importancia, hasta que se reinician las obras en 1932, bajo la dirección del arquitecto mexicano Federico Mariscal, antiguo discípulo de Boari y quien concluyó totalmente el Palacio en marzo de 1934, inaugurándose el 29 de septiembre de ese año."

La Basilica de Guadalupe:

"La iglesia actual fue construída en el sitio de la previa iglesia del siglo 16, que fué terminada en 1709, ahora conocida como la vieja Basílica. Cuando esta antigua Basílica se volvió riesgosa debido al hundimiento de sus cimientos, una moderna estructura llamada la nueva Basílica fue construída en su cercanía. La imagen original de la Virgen de Guadalupe se encuentra ahora alojada en esta nueva Basílica. Construída entre 1974 y 1976, la nueva Basílica tiene un diseño circular de forma que la Imagen puede ser vista desde cualquier punto de la iglesia. La estructura circular tiene 100 metros de diametro, y puede acomodar hasta 50.000 fieles. El coro esta ubicado entre el altar y los fieles para indicar que el también es parte de ellos. A los costados se encuentran las capillas del Santísimo y de San José. En el piso superior hay otras 9 capillas. Bajo la planta principal se encuentra la cripta con 15.000 nichos y 10 capillas. Sus siete puertas en el frente son una referencia a las siete puertas de Jerusalén a las que se refirió Cristo."

I un despres ... Dominion Polanco

Dominion a POLANCO:

Aqui teniu algunes fotos del nostre nou allotjament (amb en Fabio varem acordar compartir suite per tal d'accedir a aquest lloc amb gimnas i piscina):

"Situado justo al norte del Bosque de Chapultepec, Polanco es una de las zonas más dinámicas de la ciudad donde pueden encontrarse sofisticados hoteles, restaurantes y las mejores tiendas de la ciudad.

Polanco es una zona residencial y comercial que a partir de los años cincuenta vivió una fiebre constructiva de grandes y lujosos edificios de departamentos. Su estratégica posición en la ciudad la ha ido convirtiendo en un área de negocios. En su agradable atmósfera también tienen cabida centros de diversión nocturna con un marcado acento cosmopolita.

Durante la década de los 20's se fraccionaron los terrenos pertenecientes a la antigua hacienda de los Morales aprovechando los terrenos de los ranchos de Polanco y Anzures, que dieron nombre a estas Colonias de la Ciudad de Mexico.

El eclecticismo de corte nacionalista impuso el estilo "colonial californiano" que fructificó en Polanco. Portadas y ventanas fueron adornadas con profusión en tallas de cantera pseudo-barrocas. La novedad radicó en colocar jardines al frente y "halls" en el interior. Hoy, algunas de estas casas funcionan como boutiques y no es raro encontrarlas pintadas de colores pastel o cubiertas de cristal.
Iniciada en el siglo XVII, la Hacienda de San Juan de los Morales tuvo su casco en lo que hoy es el Restaurante Hacienda de lo Morales que le permitirá degustar platillos mexicanos y sentir el ambiente que los siglos han dejado reposar en este espléndido lugar."

Un intermig ... en Kurt i la Marta

En Kurt ens fa de xofer !!!!

Avui diumenge, despres d'anar a correr 11 km (com tambe vaig fer ahir :-))) tant en Fabio com jo hem preparat les maletes perque canviem d'allotjament.

Cal esmentar que el lloc on anem l'ha trobat la Marta, si la Marta amb internet !

Tinc una dona que val un imperi i com que tots aquests anys m'ha sentit dir que "el no ja el tenim" i que "cal apuntar al blue sky vision per quedar-nos amb una bona practical vision" ... doncs em va dir que aquest cop em tocava el "walk the talk"